Blogia
ΣL Сlμb ĐєlS PθЄTЄS

––––•(-•Salvador Espriu•-)•––––

––––•(-•Salvador Espriu•-)•––––

Encara que els seus pares eren ambdós de la localitat d'Arenys de Mar, Salvador Espriu neix a Santa Coloma de Farners, degut al fet que el seu pare era notari d'aquesta localitat. Al 1915 la seva família es trasllada a Barcelona, encara que seguirà passant els estius a Arenys de Mar. L'epidèmia de xarampió en 1922, arran de la qual la seva germana María Isabel morirà, li obliga a passar molt temps en llit, el que aprofita Espriu para llegir l'àmplia biblioteca familiar. Estudia Dret en la Universitat Autònoma de Barcelona, creada durant la Segona República, llicenciant-se en 1935. Al 1936 es prepara per a estudiar llengües clàssiques i egiptología, projectes que truncarà la guerra.

Acabada la guerra, la Universitat Autònoma és suprimida i la hi substituïx per l'oficial. Es prohibeix el català amb el que s'acaben les possibilitats de dedicar-se a l'ensenyament, que era la seva vocació. Treballa durant vint anys, com ajudant en una notaria, tenint poca activitat literària, davant la impossibilitat de publicar en català. La seva vida transcorre entre Barcelona i Arenys de Mar.

Al 1966 els estudiants celebren una reunió, conviden a diversos intel·lectuals, entre ells a Espriu, que és detingut i multat.

Va ser un dels quatre primers membres fundadors de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Les seves grans obres són:

  • Doctor Rip (1931)
  •  Ariadna al laberint grotesc (1935)

  •  Antígona (escrita en 1939 y publicada en 1955)

  • Primera història d'Esther (1948), on s’engloben els poemes:

      Cementiri de Sinera (1946), Mrs Death (1952) i  La pell de brau (1960)

Premis:

  • Premi Internacional Montaigne (1971).
  • Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972).
  • Ignasi Iglesias (1978).
  • Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1980).
  • Crítica Serra d'Or (1982): Les roques i el mar, el blau.
  • Ciutat de Barcelona (1982): Les roques i el mar, el blau.
  • Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona (1982).
  • Doctor Honoris Causa de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.  
  • Doctor Honoris Causa de la Universitat de Barcelona.

___________________________________________________________

Cementiri de Sinera 

Quina petita pàtria


encercla el cementiri!


Aquesta mar, Sinera,


turons de pins i vinya,


pols de rials. No estimo


res més, excepte l'ombra


viatgera d'un núvol.


El lent record


dels dies


que són passats per sempre.

 

 

És un poema força treballat però alhora fàcil d'entendre.

Aquest poema ens explica com es Sinera (Arenys de Mar), amb el seu mar, els turons i el seu cementiri.

És un poema que reflecteix l’estimació i l’enyorament que té per Sinera, on els seus pares van viure i on Espriu va passar totes les vacances d'estiu.

___________________________________________________________

La pell de brau,

XLVI 

Avegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre aixo, Separad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l’aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Separad visqui eternament

en l’ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda

llibertat. 

 

El poema parla sobre la Guerra Civil, cruel i sagnant. Dirigida per Francisco Franco.

En diu que un home té que morir pel poble, és a dir, per la seva cultura.

En aquest poema es reflecteix el que va passar a Catalunya, la falta de llibertat que va patir, per exemple la prohibición del català.

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres