Blogia
ΣL Сlμb ĐєlS PθЄTЄS

––––•(-•Enric Casasses•-)•––––

––––•(-•Enric Casasses•-)•––––

Biografia

Enric Casassas (Barcelona 1951) Poeta. Fill d’Enric Casassas i Simó. La seva obra mostra influències molt heterogènies (de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc). És autor de La cosa aquella (1982, premi Crítica Serra d’Or de poesia 1992), No hi érem (premi Crítica de poesia catalana, 1994), Desfà els grumolls (1994), Calç (1996, premi Carles Riba 1995), D’equivocar-se així (1997, premi Ausiàs Marc de Gandia 1996), Coltells (1998), Plaça Raspall: poema en set cants (1998, premi Ciutat de Palma de poesia 1999), Canaris fosforescents (2001), Que dormim (2002)

Obres més importants

"Barcelona a la Barceloneta" dins Barcelona. 60 poemes des de la ciutat
La cosa aquella
La cosa aquella és un poema narratiu que situa l’acció a la Creu del Coll, el Carmel i el Parc Güell
Plaça Raspall

___________________________________________________________

EFECTES DE LA POR 

Quan l'hivern puja als ulls i el plor ja es gela 
i el pensament comença a encarcarar-se 
i ja no raja re sinó suor 

és quan el preu de molta i mòlta pela 
acut la por tapant el mur del càrcer 
i et torna els plors pensats sots cobertor. 

La sensació d'estar viu s'aguditza 
i el cos no gosa fer cap moviment 
quan sent la punta de cada urpa i dent 
d'un animal que el té i l'immobilitza 

sense fer mal, grunyir ni fer la guitza, 
com si et digués "si et mous, ja has dit amén" 
i tu només saps foll estar content 
perquè no et mata el llop que t'esclavitza. 

 

Aquest poema pertany al llibre No hi érem, publicat l'any 1993 per l'editorial Empúries.

El poema parla sobre la por i les sensacions que li provoquen un individu en el seu cos: immobilitat, rigidesa, suor, plors, etc.

___________________________________________________________

GOIGS 

Vius com una imatge 
que els homes veneren 
fent pelegrinatge. 
Tens ossos que esperen 

aquest homenatge 
dels dits que s'esveren 
al teu veïnatge. 
Jo sé com t'alteren 

les puntes dels pits 
i tota per dins. 
Vius com un imant 

que estira els meus dits 
cap als teus confins 
i els omple d'espant. 

El segon poema també forma part del llibre  No hi érem.

Aquest poema tracta d'una dona que és molt atractiva pels homes. A ella li agrada l'efecte que provoca als homes.

Podem observar, que aquest poema té rima.

 

Si t'ha agradat els poemes d'Enric Casasses en pots llegir més a: http://www.mallorcaweb.com/magteatre/casassas/

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres