(-Fernando Pessoa-)
Biografia
Fernando Antonio Nogueira Pessoa (1888-1935). Va néixer a Lisboa el 13 de Juny a les 3 de la tarda. Entre 1896 i 1905 va viure en Durban a Sud-àfrica on el seu pare era cònsol, de manera que l'anglès es va convertir en la seva segona llengua. En 1906 es matricula en el Curs Superior de Lletres a Lisboa però ho abandona un any més tard. En 1914 comença a escriure poemes dels seus heterónimos. Col·labora en revistes culturals menjo Orfeu que sorgeix en 1915, Atena dirigida per ell mateix i Ruy Vaz a partir de 1924 o Presença en 1927. I dirigeix juntament amb el seu cunyat la Revista de Comerç i Comptabilitat. En 1934 apareix Mensagem l'únic llibre que es va publicar mentre vivia. El 30 de noviebre de 1935 mor a Lisboa als 47 anys. Pessoa està considerat com un dels poetes més importants de la literatura portuguesa . Influït per filòsofs menjo Nietzsche i Schopenhauer va introduir en el seu país els corrents literaris en auge en la seva època com el modernisme o el futurismo i es va convertir en el principal focus estètic de l'avantguarda portuguesa.Obra
Recullida en 8 volums:I - Poesies de Fernando Pessoa (1942)II - Poesies d’Álvaro Campos (1944)III - Poemes d’Albert Caeiro (1946)IV - Odes a Ricard Reis (1946) V - Missatges (1945)VI – Poemes dramàtics VII i VIII – Poesies Inèdites Destaca i llibre del desassossec.
___________________________________________________________
CUANDO ELLA PASA
Sentado junto a la ventana,
A través de los cristales, empañados por la nieve,
Veo su adorable imagen, la de ella, mientras
Pasa... pasa... pasa de largo...
Sobre mí, la aflicción ha arrojado su velo:-
Una criatura menos en este mundo
Y un ángel más en el cielo.
Sentado junto a la Ventana,
A través de los cristales, empañados por la nieve,
Pienso que Veo su imagen, la de ella,
Que no pasa ahora... que no pasa de largo...
Versión de Rafael Díaz Borbón
He estriat aquest poema, perquè la primera vegada que l’he llegit, m’ha agradat molt. En la primera estrofa ens explica el que quan ella passa per davant de la seva finestra, ell la mira. En la segons, l’autor ens diu que ella es un ángel. I finalment en el últim, veiem com l’autor la segueix mirant, però aquesta vegada la noia no passa de llarg, sinó que s’atrua.
Si t'ha agrat la manera d'escriure d'aquest autor, pots llegir més poemes en aquesta pàgina web. http://amediavoz.com/pessoa.htm
2 comentarios
__* -
____** -
ptnss... vaja classe -_- ... jajaj xD
tarda.. al teatre! weee!
PtnS!