Blogia
ΣL Сlμb ĐєlS PθЄTЄS

––––•(-•Màrius Sampere•-)•––––

––––•(-•Màrius Sampere•-)•––––

Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 1928) és un poeta que no va començar a publicar la seva obra fins a final dels anys seixanta amb L’home i el límit, que va guanyar el Carles Riba l’any 1963, publicat cinc anys més tard. Durant les dècades dels setanta i els vuitanta va guanyar diversos guardons com el Recull-Maria Ribas i Carreras de poesia o el Miquel de Palol, de Girona. Durant els noranta i principi del 2000 ha rebut el reconeixement del públic i de les institucions a la seva trajectòria amb premis com el que atorga la Institució de les Lletres Catalanes o el Serra d’Or de la crítica pel poemari Subllum.

Premis:

  • Premi Carles Riba (1963): L'home i el límit.
  • Premi President Macià-Amsterdam (1974): Poemes il·lícits.
  • Recull Maria Ribas i Carreras de poesia (1975): Poemes de baixa frequència.
  • Premi Ciutat de València Jordi de Sant Jordi de poesia (1982): Samsara.
  • Premis Literaris de Girona Miquel de Palol de poesia (1984): Llibre de les inauguracions.
  • Premi de les Institucions de les Lletres Catalanes de poesia (1998): Demiúrgia.
  • Premi Crítica Serra d'Or de poesia (2001): Subllum.
  • Premi de la Crítica catalana de poesia (2002): Les imminències.
  • Premi Laureà Mela (2003): Jerarquies.
  • Premi Nacional de Cultura de literatura (2003): Les imminències.
  • Premi Ciutat de Barcelona (2003): Les imminències.
  • ___________________________________________________________

    "Ara"

    Hauria volgut caminar

    més lluny encara,

    fins a aquella altura on el camí

    tomba

    i no es veu cap a on

    perquè desapareix.

    Allà, n'estic segur,

    les flors són molt més grosses, els ocells més lliures

    i la claror més neta i el respir

    insondable, ja que la pujada

    ben bé la mata el cel.

    Però jo prefereixo

    la teva companyia, dona lenta,

    i les dificultats de l'amor baix

    que ens torna pensatius i tenebrosos,

    i veig que amb les cames tan cansades

    ara no pots més.

    Aquest poema és del Llibre de les inauguracions de 1986.

    El poema està dividit en tres estrofes. En la primera estrofa l’autor ens explica el seu món ideal, perfecte, on no ha pogut arribar. A la segona ens explica el paisatge que té aquell lloc. En l’última, Sampere ens parla d’una dona, la seva estimada.

    ___________________________________________________________

    "El Secret" 

    Estar viu és guardar un secret

    no sabem quin,

    ben embolicat amb les formes

    i les sedes de la llum,

    i segellat amb sang,

    i sentir-lo

    dins

    que es regira

    més i més pesant, com un fetus

    creixent no expulsable,

    o com una flor que s’obrís monstruosa

    i saber,

    que aquest home que el porta

    no el coneixerà mai

    sinó massa tard,

    quan el veuria

    i a les fosques no el veu.

    He escollit aquest poema perquè a la primera lectura que he fet, m'ha agradat molt.

    Encara que, és difícil d'entendre.

    ¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.
    ¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

    1 comentario

    Laura -

    ARA

    Aquest poema em sembla molt interessant. Ens parla d'un lloc idílis, potser, on ell voldria arribar, però abans que aquest, prefereix estar amb aquesta dona vivint on ara, ja que, la seva felicitat romana amb ella. Crec que per ell és millor estar en aquest lloc potser no tan ideal amb ella, que arribar el seu dest´´i sense aquesta.
    ¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres