(-Joan Vinyoli-)
Biografia: Joan Vinyoli i Pladevall va néixer a Barcelona, el 3 de juliol del 1914. Quan tenia quatre anys va morir el seu pare, i amb la seva mare es va instal.lar a Sant Joan Despí. Als vuit anys, van tornar a anar a viure a Barcelona. A partir d'aleshores, va estiuejar a la població de Santa Coloma de Farners, el paisatge que va evocar en els primers poemes. Als setze anys va entrar a treballar en una editorial, empresa en la qual va estar fins a la seva jubilació, l'any 1979.
Abans de la guerra civil espanyola va publicar poemes a les pàgines de «Quaderns de Poesia» i «La Publicitat».
Durant la guerra civil, va ser destinat a la Inspecció de Centres de Reclutament de la zona republicana, i va publicar el primer recull de poemes: Primer desenllaç (1937), molt treballat formalment i amb llenguatge contingut. Quan va acabar la guerra, l'escriptor va reprendre el treball editorial per necessitats econòmiques, tot i que el seu desig era iniciar estudis de Lletres. El 1945 es va casar amb Teresa Sastre.
A partir del 15 de maig de 1977, el poeta té una davallada física. Aquell dia va ser ingressat en un hospital afectat d'una trombosi cerebral. Més tard, se li va diagnosticar un càncer de pell. Després d'una intervenció quirúrgica, ja no es va tornar a restablir. Els dos darrers anys va viure sovint a l'Hotel de Vallvidrera a causa de la malaltia i el poeta va reprendre la seva vocació natural.
Premis: · Óssa Menor, 1951: Les hores retrobades. · Lletra d'Or, 1974: Encara les paraules. · Crítica Serra d'Or, 1976: Ara que és tard. · Crítica Serra d'Or, 1977: Vent d'aram. · Crítica Serra d'Or, 1981: A hores petites. · Nacional de Literatura Ministerio de Cultura, 1985: Passeig d'aniversari. · Generalitat de Catalunya, 1985: Passeig d'aniversari. · Ciutat de Barcelona, 1985: Passeig d'aniversari. · Crítica Serra d'Or, 1985: Passeig d'aniversari. Publicacions: · Primer desenllaç. Barcelona: Ed. Residència d'estudiants, 1937. · De vida i somni. Barcelona: Ariel, 1948. · Les hores retrobades. Barcelona: Els llibres de l'Óssa Menor, 1951. · El Callat. Barcelona: Els llibres de l'Óssa Menor, 1956. · Realitats. Barcelona: Els llibres de l'Óssa Menor, 1963. · Tot és ara i res. Barcelona: Edicions 62, 1970, 1982. · Encara les paraules. Barcelona: Edicions 62, 1973, 1983. · Ara que és tard. Barcelona: Edicions 62, 1975, 1982. · Poesia completa 1937-1975. Barcelona: Ariel, 1975. · Vent d'aram. Barcelona: Proa, 1976, 1984. · Llibre d'amic. Barcelona: La Gaya Ciencia, 1977. · El griu. Barcelona: La Magrana, 1978. · Obra poètica 1975-1979. Barcelona: Ed. Crítica, 1979. · Cercles. Barcelona: Edicions 62, 1980. · A hores petites. Barcelona: Ed. Crítica, 1981. · Antologia poètica. Barcelona: Proa, 1981. · Domini màgic. Barcelona: Empúries, 1984. · Passeig d'aniversari. Barcelona: Empúries, 1984. · Cants d'Abelone. Barcelona: Empúries, 1987. Obra poètica completa. A cura de Xavier Macià. Col.lecció Clàssics Catalans. Barcelona: Edicions 62 - Diputació de Barcelona, 2001.
Espistolaris:
Zarcelona/Roda de Ter. Correspondència Miquel Martí i Pol-Joan Vinyoli. Pròleg de Miquel Martí i Pol. Edició a cura de Xavier Folch i Andreu Rossinyol. Barcelona: Empúries, 1987.
Enregistraments:· Joan Vinyoli. Poesia (CD i llibret). Lectura de Feliu Formosa i Pep Montanyès. Música original de Joan Alavedra. Zanfonia DL, 1999.
__________________________________________________________
AMB RONCA VEUCom que no menjo per la fam que tinccom que no calmo la gran set que tinc,
com que no sé de canviar el meu crit
en mena de vianda,
pateixo de gana i de set i clamo retorçant-me.Tremolo, fosc, de les arrels a les fulles
i m’omplo d’enyorança turmentada
i em perdo molt endintre del gran bosc
ple de barrancs
i sóc el gall salvatge:
m’exalto de nit quan les estrelles vacil.len,
amb ronca veu anuncio l’aurora,
tapant-me els ulls, tapant-me el crit amb les ales,
i m’estarrufo collinflat i danso,
tot i saber que em guaiten els ulls del caçador.
__________________________________________________________
Cap a les deus
Sigues fidel
a les petites coses;
no t'és donat volar
sobre el callat abisme.
Pel fràgil pont suspès
del cant humil assaja
l'incert, boirós camí
d'aquesta a l'altra vora.
Caduques flors al prat,
un raig de sol efímer,
són ara talismans
que tot ho transfiguren.
Les portes del ponent
de bat a bat se t'obren;
per elles, riu amunt,
cap a les deus penetres.
Indesxifrables són
els signes que il·luminen;
el cant humil, però,
sovint els interpreta.