Blogia

ΣL Сlμb ĐєlS PθЄTЄS

Màrius Sampere visita l'escola!

Màrius Sampere visita l'escola!

El dijous 7 de juny va venir a l'escola el poeta català Màrius Sampere. Vam estar aproximadament una hora amb el poeta. Encara que la major part del temps van ser els alumnes els que van llegir i comentar els poemes.

.

El poeta va parlar una mica sobre la seva vida, després es va dedicar a llegir alguns dels seus poemes. Acabat de llegir-los, unes companyes li van donar un obsequi, per haver vingut a la nostra escola.

.

Va ser una experiència molt positiva, ja que jo no havia escoltat mai recitar a un poeta.

 

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

––––•(-•Màrius Sampere•-)•––––

––––•(-•Màrius Sampere•-)•––––

Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 1928) és un poeta que no va començar a publicar la seva obra fins a final dels anys seixanta amb L’home i el límit, que va guanyar el Carles Riba l’any 1963, publicat cinc anys més tard. Durant les dècades dels setanta i els vuitanta va guanyar diversos guardons com el Recull-Maria Ribas i Carreras de poesia o el Miquel de Palol, de Girona. Durant els noranta i principi del 2000 ha rebut el reconeixement del públic i de les institucions a la seva trajectòria amb premis com el que atorga la Institució de les Lletres Catalanes o el Serra d’Or de la crítica pel poemari Subllum.

Premis:

  • Premi Carles Riba (1963): L'home i el límit.
  • Premi President Macià-Amsterdam (1974): Poemes il·lícits.
  • Recull Maria Ribas i Carreras de poesia (1975): Poemes de baixa frequència.
  • Premi Ciutat de València Jordi de Sant Jordi de poesia (1982): Samsara.
  • Premis Literaris de Girona Miquel de Palol de poesia (1984): Llibre de les inauguracions.
  • Premi de les Institucions de les Lletres Catalanes de poesia (1998): Demiúrgia.
  • Premi Crítica Serra d'Or de poesia (2001): Subllum.
  • Premi de la Crítica catalana de poesia (2002): Les imminències.
  • Premi Laureà Mela (2003): Jerarquies.
  • Premi Nacional de Cultura de literatura (2003): Les imminències.
  • Premi Ciutat de Barcelona (2003): Les imminències.
  • ___________________________________________________________

    "Ara"

    Hauria volgut caminar

    més lluny encara,

    fins a aquella altura on el camí

    tomba

    i no es veu cap a on

    perquè desapareix.

    Allà, n'estic segur,

    les flors són molt més grosses, els ocells més lliures

    i la claror més neta i el respir

    insondable, ja que la pujada

    ben bé la mata el cel.

    Però jo prefereixo

    la teva companyia, dona lenta,

    i les dificultats de l'amor baix

    que ens torna pensatius i tenebrosos,

    i veig que amb les cames tan cansades

    ara no pots més.

    Aquest poema és del Llibre de les inauguracions de 1986.

    El poema està dividit en tres estrofes. En la primera estrofa l’autor ens explica el seu món ideal, perfecte, on no ha pogut arribar. A la segona ens explica el paisatge que té aquell lloc. En l’última, Sampere ens parla d’una dona, la seva estimada.

    ___________________________________________________________

    "El Secret" 

    Estar viu és guardar un secret

    no sabem quin,

    ben embolicat amb les formes

    i les sedes de la llum,

    i segellat amb sang,

    i sentir-lo

    dins

    que es regira

    més i més pesant, com un fetus

    creixent no expulsable,

    o com una flor que s’obrís monstruosa

    i saber,

    que aquest home que el porta

    no el coneixerà mai

    sinó massa tard,

    quan el veuria

    i a les fosques no el veu.

    He escollit aquest poema perquè a la primera lectura que he fet, m'ha agradat molt.

    Encara que, és difícil d'entendre.

    ––––•(-•Fernando Pessoa•-)•––––

    ––––•(-•Fernando Pessoa•-)•––––

    Biografia

    Fernando Antonio Nogueira Pessoa (1888-1935). Va néixer a Lisboa el 13 de Juny a les 3 de la tarda. Entre 1896 i 1905 va viure en Durban a Sud-àfrica on el seu pare era cònsol, de manera que l'anglès es va convertir en la seva segona llengua. En 1906 es matricula en el Curs Superior de Lletres a Lisboa però ho abandona un any més tard. En 1914 comença a escriure poemes dels seus heterónimos. Col·labora en revistes culturals menjo Orfeu que sorgeix en 1915, Atena dirigida per ell mateix i Ruy Vaz a partir de 1924 o Presença en 1927. I dirigeix juntament amb el seu cunyat la Revista de Comerç i Comptabilitat. En 1934 apareix Mensagem l'únic llibre que es va publicar mentre vivia. El 30 de noviebre de 1935 mor a Lisboa als 47 anys.  Pessoa està considerat com un dels poetes més importants de la literatura portuguesa . Influït per filòsofs menjo Nietzsche i Schopenhauer va introduir en el seu país els corrents literaris en auge en la seva època com el modernisme o el futurismo i es va convertir en el principal focus estètic de l'avantguarda portuguesa.  

    Obra

    Recullida en 8 volums:I - Poesies de Fernando Pessoa (1942)II - Poesies d’Álvaro Campos (1944)III - Poemes d’Albert Caeiro (1946)IV - Odes a Ricard Reis (1946) V - Missatges (1945)VI – Poemes dramàtics  VII i VIII – Poesies Inèdites Destaca i llibre del desassossec.

    ___________________________________________________________

    CUANDO ELLA PASA

    Sentado junto a la ventana,
    A través de los cristales, empañados por la nieve,
    Veo su adorable imagen, la de ella, mientras
    Pasa... pasa... pasa de largo...

    Sobre mí, la aflicción ha arrojado su velo:-
    Una criatura menos en este mundo
    Y un ángel más en el cielo.

    Sentado junto a la Ventana,
    A través de los cristales, empañados por la nieve,
    Pienso que Veo su imagen, la de ella,
    Que no pasa ahora... que no pasa de largo...

    Versión de Rafael Díaz Borbón 

    He estriat aquest poema, perquè la primera vegada que l’he llegit, m’ha agradat molt. En la primera estrofa ens explica el que quan ella passa per davant de la seva finestra, ell la mira.  En la segons, l’autor ens diu que ella es un ángel. I finalment en el últim, veiem com l’autor la segueix mirant, però aquesta vegada la noia no passa de llarg, sinó que s’atrua.

    Si t'ha agrat la manera d'escriure d'aquest autor, pots llegir més poemes en aquesta pàgina web. http://amediavoz.com/pessoa.htm

    Entrevista a Enric Casasses

    ––––•(-•Enric Casasses•-)•––––

    ––––•(-•Enric Casasses•-)•––––

    Biografia

    Enric Casassas (Barcelona 1951) Poeta. Fill d’Enric Casassas i Simó. La seva obra mostra influències molt heterogènies (de la poesia medieval al surrealisme, passant pel Renaixement i el Barroc). És autor de La cosa aquella (1982, premi Crítica Serra d’Or de poesia 1992), No hi érem (premi Crítica de poesia catalana, 1994), Desfà els grumolls (1994), Calç (1996, premi Carles Riba 1995), D’equivocar-se així (1997, premi Ausiàs Marc de Gandia 1996), Coltells (1998), Plaça Raspall: poema en set cants (1998, premi Ciutat de Palma de poesia 1999), Canaris fosforescents (2001), Que dormim (2002)

    Obres més importants

    "Barcelona a la Barceloneta" dins Barcelona. 60 poemes des de la ciutat
    La cosa aquella
    La cosa aquella és un poema narratiu que situa l’acció a la Creu del Coll, el Carmel i el Parc Güell
    Plaça Raspall

    ___________________________________________________________

    EFECTES DE LA POR 

    Quan l'hivern puja als ulls i el plor ja es gela 
    i el pensament comença a encarcarar-se 
    i ja no raja re sinó suor 

    és quan el preu de molta i mòlta pela 
    acut la por tapant el mur del càrcer 
    i et torna els plors pensats sots cobertor. 

    La sensació d'estar viu s'aguditza 
    i el cos no gosa fer cap moviment 
    quan sent la punta de cada urpa i dent 
    d'un animal que el té i l'immobilitza 

    sense fer mal, grunyir ni fer la guitza, 
    com si et digués "si et mous, ja has dit amén" 
    i tu només saps foll estar content 
    perquè no et mata el llop que t'esclavitza. 

     

    Aquest poema pertany al llibre No hi érem, publicat l'any 1993 per l'editorial Empúries.

    El poema parla sobre la por i les sensacions que li provoquen un individu en el seu cos: immobilitat, rigidesa, suor, plors, etc.

    ___________________________________________________________

    GOIGS 

    Vius com una imatge 
    que els homes veneren 
    fent pelegrinatge. 
    Tens ossos que esperen 

    aquest homenatge 
    dels dits que s'esveren 
    al teu veïnatge. 
    Jo sé com t'alteren 

    les puntes dels pits 
    i tota per dins. 
    Vius com un imant 

    que estira els meus dits 
    cap als teus confins 
    i els omple d'espant. 

    El segon poema també forma part del llibre  No hi érem.

    Aquest poema tracta d'una dona que és molt atractiva pels homes. A ella li agrada l'efecte que provoca als homes.

    Podem observar, que aquest poema té rima.

     

    Si t'ha agradat els poemes d'Enric Casasses en pots llegir més a: http://www.mallorcaweb.com/magteatre/casassas/

    ¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

    Dadaisme

    Aquí trobeu un vídeo-resum d'imatges sobre el Dadaisme. Gaudiu! ;D

    Poemes Objecte

    Poemes Objecte

    Sense atzar

    ––––•(-•Joan Brossa•-)•––––

    ––––•(-•Joan Brossa•-)•––––

    Biografia:

    Va néixer el 19 de gener de 1919, en el barri barceloní de Sant Gervasi, fill únic d'un grabador i una cantant de sarsuela retirada dels escenaris.De la mà del seu pare es va iniciar en el teatre i les arts escèniques de petit. Al juliol de 1936 deixa l'escola i amb només només 17 anys, va ser mobilitzat per l'Exèrcit Republicà per a plantar cara als 'Nacionals', el van traslladar a Lleida des d'on comença la seva carrera literària.Acabada la guerra, fa el servei militar. Acabat el servei militar, Brossa s'integra en la intel·lectualitat avantguardista. Fortament influït per Freud, es dedica a compondre a partir d'associacions lliures d'imatges de somnis, denominades "imatges hipnagógiques".Així, l'obra de Brossa comença a allunyar-se a poc a poc del literari per a endinsar-se cada vegada més en l'experimental. Una exposició en la Fundació Miró de Barcelona, en 1986, serà decisiva. L'enorme èxit que obté obre les portes a noves instal·lacions i nous objectes.A Barcelona destaquen el Poema Visual Transitable, en el velòdrom de la Vall D'Hebron; la Barcino, en la plaça de la catedral; el "Antifaç" de la Rambla, etc.La seva contribució a la poesia, al teatre, al cinema i a les arts plàstiques són reconeguda i compresa pel món artístic espanyol, així com pel públic en general. La seva obra es situa en la d'un dels més prolífics i primerencs avantguardistes d'aquest país.El 30 de desembre de 1998, a l'edat de 79 anys, Joan Brossa moria en la seva casa de Barcelona. 

    Premis: ·   Ciutat de Barcelona, 1978, per Poesia escènica III·   Crítica Serra d'Or, 1979, per Poesia escènica III·   Crítica Serra d'Or, 1980, per Rua de Llibres·   Lletra d'Or, 1980, per Rua de Llibres·   Premi de la Crítica-poesia catalana 1986, per Sonets a Gofredina·   Premi Ciutat de Barcelona, 1987, per Viatge per la Sextina·   Escriptor del mes. Institució de les Lletres Catalanes, gener 1991·   Premi Nacional de les Arts Plàstiques, 1992·   Premio Nacional de la Crítica, 1995·   Premi de la Crítica Serra d'Or de poesia, 1996·  Premi Nacional de Teatre, 1998·  Medalla Picasso de la UNESCO. 

    Poesia: 

    “HOMENTAGE A SALVAT-PAPASSEIT »

    Com que era teva la llum, la fogata
    Es gela sota els arcs. Dóna'ns les mans.
    Net de peix el terrat, la fosca ens mata:
    Salvat, ajuda'ns a portar els instants.
    Ens hem de batre sota una aigua ingrata,
    La nostra força és pobra aquí al voltant
    -Aquell peix al terrat era de plata-;
    Però ens sabem valents, l'empresa és gran.
    La pàtria, esguerrada, duu careta.
    Que mai no sàpigues el que ha passat;
    Al cel d'abans no hi ha columna dreta.
    I si esborrem molts noms que hem heretat,
    El teu és ple de ramells blancs, poeta
    De la claror: no t'oblidem, Salvat!

     

     

    "EL TEMPS"

    Aquest vers és el present.El vers que heu llegit ja és el passat
    -ja ha quedat enrera després de la lectura.
    La resta del poema és el futur,
    que existeix fora de la vostra
    percepció.
    Els mots
    són aquí, tant si els llegiu
    com no. I cap poder terrestre
    no ho pot modificar.

    "W.C."Se ruega no
    estropear
              inútilmente
                 el papel.

     

     

    "LLUNA"

    7 8 9 10 14 18 11
    1 2 3 4 5 6 7 8 12
    22 23 40 13
    27 28 29 30
    40 32 12 8 15
    29 7 42 6 16
    29 7 42 6 16
    7 8 9 10 14 18 11
    40 32 12 8 15
    1 2 3 4 5 6 7 8 12
    27 28 29 30
    22 23 40 13
    22 23 40 13
    29 7 42 6 16
    27 28 29 30
    7 8 9 10 14 18 11
    1 2 3 4 5 6 7 8 12
    40 32 12 8 15
    40 —lluna— 32 i 15
    22 23 40 13
    1 2 3 4 5 6 7 8 12
    29 7 42 6 16
    7 8 9 10 14 18 11
    27 28 29 30
    27 28 29 30
    40 32 12 8 15
    7 8 9 10 14 18 11
    22 23 40 13
    29 7 42 6 16
    1 2 3 4 5 6 7 8 12
    1 2 3 4 5 6 7 8 12
    27 28 29 30
    29 7 42 6 16
    40 32 12 8 15
    22 23 40 13
    7 8 9 10 14 18 11
    2 4 11 15 16 12
    90 13 14 20 30
    14 15 4 12 i 16.
      

    A continuació hi ha tres poesies visuals de Joan Brossa:

    "La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació."

    ¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres